dimarts, 29 de novembre del 2011

PRETTY WOMAN. UNA VENTAFOCS MODERNA

Les coses tenen preu (racionalitat instrumental), les persones valor (racionalitat de fins). Les persones pel fet de ser-ho posseeixen una dignitat intrínseca. La dignitat és la qualitat de digne i digne vol dir honest, respectable, noble i honorable. També té a veure amb les qualitats de decent, , correcte o acceptable. Així diem aquestes condicions són indignes quan volem dir que són inacceptables.
 Del tracte que rep Vivian, la protagonista, per part de l'advocat a la primera seqüència del fragment, deim que és incorrecte, irrespectuós, innoble i deshonest. Ho deim, precisament perquè la tracta com un objecte i no com una persona. La vol utilitzar per satisfer les seves necesitats. No en respecta el valor intrínsec que té com a persona. 
El tracte que rep per part del seu company no és pas millor. Aquest li recorda en un moment que sí, que està al seu servei, i que sí, que malauradament és una protistuta.Comportament indecent, poc honorable, injust, indigne, en definitiva, basat en el fet que tota persona té un preu, i que tot es pot comprar amb diners, oblida un dels fonaments bàsics dels drets humans: Tota persona pel fet de ser-ho, té dret a una vida lliure, justa i digna. 


Per posar banda sonora vos deix amb la cançoneta de Roy Orbison.

PREGUNTA 3. EXAMEN D'AVALUACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT.


Explica les característiques de la resposta dogmàtica i la resposta crítica (2,5 punts).

La resposta dogmàtica va una mica relacionada amb el pensament del realisme ingenu, perquè creu que està en possessió de la veritat absoluta i confon moltes vegades la realitat amb la nostra percepció. Per exemple: Tarski diu “la neu és blanca” i punt; però nosaltres veiem la neu blanca com a resposta del nostre cervell a un impuls. És a dir, el realisme ingenu i la resposta dogmàtica pensen que la realitat la veiem de forma objectiva.
Així doncs, la resposta dogmàtica a la pregunta “Podem conèixer la veritat?” diu que sí, admet una realitat objectiva i la defensa per damunt de tot, negant qualsevol intent de posar-ho en dubte i dient que no fa falta experimentar o cercar realment si és veritat o no.
Un exemple d’aquesta resposta serien les dictadures o la santa inquisició. És un extrem d’extrema seguretat i de no voler conèixer.
En canvi, la resposta crítica ens diu: potser sí que puc conèixer la veritat i potser no, s’hauria de comprovar i estudiar. Aniria una mica relacionada amb el pensament del realisme crític, que és un punt intermedi entre el dogmatisme i l’escepticisme.
La resposta crítica admet que hi hagi una realitat externa però que ens arriba canalitzada pels nostres propis sentits, així que es basa en no donar una resposta total com “ja ho sé tot” (dogmatisme) o “no sé res” (escepticisme). El discurs filosòfic seria un exemple d’aquesta resposta.
Un exemple que ens ajudaria a aclarir els conceptes seria un diàleg entre (les) tres actituds o respostes:

Tema: es troben unes restes humanes a Jerusalem.

DOGMÀTIC: -Oh! S’han descobert les restes de Jesús, n’estic segur que és ell, això és un senyal de Déu, no pot ser altra cosa.
ESCÈPTIC: - Segur que no és ver. Tot això és mentida, no hi ha res que sigui demostrable perquè els meus sentits m’enganen.
CRÍTIC: - S’haurien de comprovar i examinar les restes, cercar relacions i correspondències, no es pot dir si ho és del tot o no.

(Sara López Miguel, 1r A Batxillerat)

divendres, 25 de novembre del 2011

RAÓ INSTRUMENTAL I RAÓ DE FINS

Aprofitant el tema de raó instrumental / raó de fins aquí vos deix aquesta cita d' Oscar Wilde (1854-1900) escriptor irlandès, autor d'obres com El retrat de Dorian Gray o El fantasma de Canterville. Té a veure amb els conceptes de valor (raó de fins) i preu (raó instrumental):

"El cinisme és conèixer el preu de tot i el valor de res"

cínic-a: dit de qui impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat, impúdic.

MONÒLEGS DE LA HISTÒRIA

Monòlegs de la Història
Yo, Odiseo
Adaptació: Carlos Garrido
Direcció: Carlos Garrido i Dominic Hull
Rodo Gener como Odiseo


Divendres, 25 de novembre de 2011.  
20.00 hores
CLUB DIARIO DE MALLORCA
C/ Puerto Rico, 15
Polígon de Llevant

dijous, 24 de novembre del 2011

CORRECCIÓ DE L'EXAMEN D'AVALUACIÓ. PRIMERA PART


EXAMEN D E LA PRIMERA AVALUACIÓ
PRIMER DE BATXILLERAT
NOM I LLINATGES:

Llegeix el text següent i contesta les preguntes:

El nihilisme, coma estat psicològic, sorgirà en primer lloc quan hàgim cercat en tots els sucesos el “sentit” que no tenen; de manera que qui el cerqui acabarà perdent l’ànim. El nihilisme consistirà aleshores en la consciència de l’enorme malbaratament de les forces, la tortura d’haver actuat “en va”, la insegurat, la impossibilitat de refer les seves forces, de trobar la mínima tranquil.litat- el desvergonyiment íntim per haver-se mentit a sí mateix durant massa temps.

Friedrich Nietzsche, La voluntad de poder, III, 111


1)      a) Contextualitza el text (1 punt). b) Explica a partir del text i del que has estudiat el concepte de nihilisme (1 punt). c) Explica la resta de concepcions que creuen que l’existència no té sentit (1 punt). d) Creus que l’existència té sentit. Posiciona’t al respecte. Redacta un text argumentatiu en què quedi reflectida la teva opinió (2 punts).
2)      Explica i compara les característiques dels discursos filosòfic i científic (2,5 punts).
3)      Explica les característiques de la resposta dogmàtica i la resposta crítica (2,5 punts).

1a) El fragment és obra de Fiedrich Nietzsche, filòsof alemany del s. XIX. Pertany a la seva obra La voluntad de poder.

1b) El nihilisme és un pensament que no creu en el sentit de l’existència, per això pensa que és absurd i una pèrdua de temps si malgastam el temps de vida que tenim en intentar trobar-lo. Així, quan acceptem que la nostra existència no té un sentit absolut per a cada un, ens trobarem desorientats i insegurs davant la realitat que fins aleshores ha estat enganyosa o distorsionada. Aquest pensament condueix al vitalisme, la postura de voler viure cada moment com a únic i irrepetible, per aprofitar al màxim la nostra vida i no malgastar-la cercant el sentit de viure en sí mateix. (Martina Pons Llinàs, 1r B).
1c) Altres postures que estan en contra de què l’existènciatengui sentit i és absurd voler trobar-lo són el positivisme  i la filosofia analítica.
El positivisme (August Comte, s. XIX)  es basa en la visió científica del món, per tant la nostra existència no va més enllà de néixer, créixer i morir com éssers vius.
La filosofia analítica (Wittgenstein, s. XX) proposa la clarificació del nostre llenguatge per poder referir-nos més objectivament a la realitat, és a dir, eliminar tot aquell vocabulari que fa referència a conceptes sense sentit, ja que no són demostrables i no entren dins la realitat objectiva, com per exemple els temes relacionats amb la religió. (Martina Pons Llinàs, 1r B)

1d) TEXT ARGUMENTATIU

A vegades em deman, té sentit l’existència?, i dubt. Però després mir al meu voltant i em fix en les persones que m’envolten (els amics, la família, les noies boniques que hi ha…) i el dubte (em) desapareix i la claredat torna dins el meu cap. L’existència té sentit i aquests en són uns quants arguments:
En primer lloc, és imposible viure bé sense que la vida tengui sentit, i perquè la vida tengui sentit, ens hem de plantejar objectius, com per exemple tenir cotxe quan compleixi els devuit anys.
En segon lloc la teva família, que et respatlla (dóna suport) quan penses que la vida no té sentit. Allà és quan te n’adones de la importància de tenir una família i dur-te bé amb ells, perquè sempre hi seran per ajudar-te.
Un altre argument molt important són els amics. Els de veritat sempre hi són quan els necessities I t’ajuden a complir els teus objectius. Com, per exemple, quan no entens un exercici i el teu amic te l’explica.
El darrer de tots els arguments és trobar una persona que t’estimi i que tu l’estimis a ella, tenir fills i ensenyar-los tot el que has après durant la teva vida. Que un pare es vegi superat per el seu fill és el millor sentiment de què l’existència té sentit que hi pot haver.
En conclusió, la felicitat no pot existir si no tenim cap objectiu a la vida. El sentit de l’existència depèn de si som feliços o no, i quan creus que la vida no té sentit et pots recolzar en les persones més properes a tu i que més estimes, perquè elles tornen el sentit a la teva vida (Marc Vadell Mas, 1r A).

dimarts, 8 de novembre del 2011

LA DIVINA CIÈNCIA I LA CAVERNA PLATÒNICA

http://www.youtube.com/watch?v=fwOgDepSoBo. Aquesta cançó es pot entendre com una metàfora de la caverna platònica. És més fàcil viure en les "comoditats" de la caverna platònica que lluitar per arribar a allò que desitgem. Aquí vos deix un fragment de la lletra.


No se trata de religión
Más bien se trata de amor propio y no
Querrás acabar en un ataúd envidiando la vida de otro
Y recuerda que nacemos puros en lo más alto
Pero poco a poco vamos bajando
Vendiendo nuestra alma al diablo
A cambio de una eterna condena
Y yo es muy fácil tomar una decisión
Y es difícil tomar la correcta
Es muy fácil pasar por una situación
Y difícil aprender de ella
Es muy fácil proponerse una meta
Y difícil que las cosas no se tuerzan
Resulta difícil cuando hablas por convicción
Y muy fácil si es por experiencia



BERGMAN O EL SENTIT DE L'EXISTÈNCIA

INGMAR BERGMAN (1918-2007).

Ingman Bergman, durante la producción de Fresas salvajes, en 1957
Bergman durant el rodatge de maduixes salvatges, l'any 1957.

Director de cinema suec, considerat un dels millors de la història, va firmar obres mestres com El setè segell, o  De la vida dels titelles. En el fragment que hem visionat presenta una discussió sobre el sentit de l'existència,diàleg que confronta la necessitat de trobar un sentit ulterior a la vida, amb la creença que no som més que matèria i que no cal creure en un més enllà, ja que fóra absurd.

dijous, 3 de novembre del 2011

LA BELLESA

Ja hem vist que, segons Plató, en el banquet els homes poden arribar al Bé a través de la contemplació de la bellesa. Luis Eduardo Aute (Manila, 1943) planteja el mateix tema de la recerca de la Bellesa que va més enllà de la superficialitat. http://www.youtube.com/watch?v=ElXEdGpWOkk&feature=related. Aquest és l'enllaç en què podreu escoltar la seva cançó La bellesa, que es pot relacionar amb la via eròtica de Plató (427-347).

XVI CURS DE PENSAMENT I CULTURA CLÀSSICA: PRENDRE'S LA VIDA AMB FILOSOFIA: UNA ACTITUD EN TEMPS DE CRISI

Divendres 25 de novembre de 2011.
ÉS ENCARA LA FILOSOFIA UN CAMÍ PER LA FELICITAT?
Francesc Casadesús Bordoy
Professor de Filosofia Grega a la Universitat de les Illes Balears i president de la Secció Balear de la SEEC.
Hora: 19.30
Lloc: CaixaFòrum Palma
Plaça Weyler, 3
Palma de Mallorca
enllaços: www.seec-balears.com / www.laCaixa.es/ObraSocial

CONFERÈNCIA de FRANCISCO JOSÉ AYALA

Dimecres dia 8 de novembre a les 20 hores tendrà lloc la conferència de Francisco J. Ayala, genetista espanyol que treballa com a investigador a la Universitat de Califòrnia. La conferència porta el títol Ètica, ciència, Déu i està relacionat amb alguns dels temes que veiem a les assignatures de filosofia. La conferència es farà al Teatre Municipal Catalina Valls, situat al Passeig de Mallorca, 9A.

Les persones interessades en assistir poden recollir la seva invitació al Palau de la Premsa, Passeig de Mallorca, 9A