QUADRE COMPARATIU PRESOCRÀTICS, I 2

• ELS PRESOCRÀTICS II- HERÀCLIT, ELS PITAGÒRICS I ELS PLURALISTES

AUTOR	HERÀCLIT	ANAXÀGORES	EMPÈDOCLES	LEUCIP I DEMÒCRIT	PITAGÒRICS
KOSMOS Com és el món?
TEORIA DEL CONEIXEMENT Com coneixem?
CANVI És real el canvi?
ANTROPOLOGIA
CRONOLOGIA /  LOCALITZACIÓ / OBRES

PITÀGORES I LA MÚSICA

La figura representa a Pitágoras estudiando las relaciones entre la tensión de las cuerdas y el sonido para una longitud igual de las mismas. Se trata de un grabado del libro "Theorica Musicae", de Franchino Gaffurio (Biblioteca Trivulziana-Milán).

   

En la música es muy importante la relación que existe entre la frecuencia de los distintos sonidos, a esta relación se le llama intervalo. Los intervalos musicales pueden medirse en términos de la relación de frecuencias de los sonidos, aunque en música reciben nombres propios cuya correspondencia física depende del tipo de escala utilizada.

Los más importantes, por su simplicidad y su importancia a la hora de construir la escala musical, son:

• La octava. Cuando la cuerda medía un medio del total, el sonido se repetía, pero más agudo. La octava es lo que correspondería a un salto de ocho teclas blancas del piano; o mejor dicho, una octava es la repetición de un sonido con una cuerda con la mitad de longitud, por tanto, otra nota armoniosa. Su frecuencia es doble.
• La quinta es otro intervalo entre notas que se obtiene con una cuerda de largura dos tercios de la inicial. Su frecuencia es de tres medios del sonido inicial. Corresponde a un salto de cinco teclas blancas en un piano.
• La cuarta es, como las anteriores, otro intervalo entre notas que se obtiene con una cuerda de largura tres cuartos de la inicial. Su frecuencia es cuatro tercios de la nota inicial.

Así, a partir de un sonido original obtenemos diferentes notas armoniosas. Haciendo un pequeño esquema nos aclararemos mejor:

Nota	Frecuencia	Long. cuerda
Original	F	L
Octava justa	2f	1/2�L
Quinta mayor	3/2�f	2/3�L
Cuarta justa	4/3�f	3/4�L
Tercera mayor	5/4�f	4/5�f
Tercera menor	6/5�f	5/6�f

Si suponemos que la nota inicial es el do, entonces, la octava, quinta y cuarta son las notas: 

Nota base	Cuarta	Quinta	Octava
Do	Fa	Sol	Do (1 octava más alta)

Que corresponden a la cuarta, quinta y octava notas respectivamente de la escala diatónica (las teclas blancas del piano), que veremos un poco más adelante.

Se puede definir un etalón como una nota estándar de la cual podemos derivar todas las otras notas. Para entender como es la relación entre las notas musicales y como se definieron estas a través de los años, vamos a establecer una primera nota fundamental o estándar que será la nota de La central que tiene una frecuencia de 440 Hz. Aquí podemos ver dos dibujos con un fragmento de las teclas del piano con el nombre que reproduce su nota musical, además se encuentra la frecuencia que produce esa nota musical.

QUADRE COMPARATIU / PRIMER DE BATXILLERAT

	MITE / FILOSOFIA	FILOSOFIA / CIÈNCIA	FILOSOFIA /RELIGIÓ
SEMBLANCES			-
DIFERÈNCIES		-

MODELS D' EXAMEN

PRIMER DE BATXILLERAT

FILOSOFIA I CIUTADANIA                                 EXAMEN 3ª AVALUACIÓ

Nom i Llinatges:

En general, la teoria que sosté que res succeeix per atzar, sinó que tot es deu a causes necessàries, de forma que, coneixent les causes o la suma de condicions necessàries d’un succés és possible preveure l’existència i les característiques de l’efecte.

Més específicament, el determinisme universal, també anomenat determinisme causal, afirma que tot fenomen de l’univers ocorre segons lleis causals; aquest determinisme pot anomenar-se també principi de causalitat. El determinisme filosòfic sosté, en particular, que també les accions humanes estan causalment determinades i són, per tant, previsibles i predictibles. El determinisme teològic, per la seva banda, sosté, segons algunes formulacions, que la omnisciència de Déu implica que els successos, inclosos els d’ordre moral, es troben també determinats.

Allò que s’oposa a la tesi del determinisme en general s’anomena indeterminisme, i allò opsat al determinisme psicològic s’anomena lliure albir o llibertat humana. A l’afirmació que els successos en què intervé l’home estan determinats se l’anomena fatalisme. El fatalisme, en el terreny d’allò històric és, de fet, junt amb la noció de necessitat, en el terreny dels fenòmens naturals, la versió més antiga del determinisme pròpia del món grec, testificada en el mecanicisme materialista d’alguns presocràtics i, en especial, dels estoics i els epicuris.

Extret de www.filoxarxa.com

1)     Resumeix el text (1 punt). A partir del text i del que has estudiat defineix els conceptes de moral i ètica (1 punt). Són conciliables la llibertat i el determinisme. Construeix un text on expressis la teva opinió al respecte (2 punts).

2)      Explica la llibertat a través dels conceptes següents: responsabilitat, autonomia, espai interior i criteri. (3 punts).

3)      Explica i contraposa els models de vida bona i bona vida (3 punts).

Aquí teniu un model d'examen que m'havíeu sol.licitat. La primera pregunta es desglossa en comentari de

text, en total dos punts, i  text argumentatiu, dos punts més. La pregunta dues és un text merament

expositiu. I la tres és una pregunta de comparació. L'examen serà molt similar. Més endavant publicaré

els criteris de correcció.

EIX CRONOLÒGIC I

EIX CRONOLÒGIC I

• Del mite al logos: Homer i Hesíode.
•  Tales de Milet
• Anaxímenes de Milet
• Anaximandre de Milet
• Parmènides d’Elea.
• Heràclit d’Efes.
• Pitàgores de Samos.
• Anaxàgores de Clazomene.
• Leucip i Demòcrit d’Abdera.
• Empèdocles d’Agrigento.

METODOLOGIA

• ELS PRESOCRÀTICS I- MILESIS I PARMÈNIDES-2N DE BATXILLERAT

	TALES	ANAXIMENES	ANAXIMANDRE	PARMÈNIDES
ONTOLOGIA
EPISTEMOLOGIA
CANVI / MOVIMENT
ANTROPOLOGIA
ÈTICA
POLÍTICA
CRONOL. / OBRES

Per encetar un tema	Respecte a… Un altre punt és… A més…	Pel que fa a… En relació amb… A més a més…	Quant a… Sobre (el tema)…
Per introduir la causa	Perquè… Per… Vist que… Ja que… Atès que…	Com que… Gràcies a / al fet que… Per raó de… Considerant que…	Amb motiu… Per tal com… Per mor de… A causa de / que
Per introduir la conseqüència	Per tant… Doncs… Cosa que… Consegüentment…	Així doncs… La qual cosa… En conseqüència… Així	Per això… En conclusió… En definitiva… Per consegüent…
Per posar exemples	Per exemple: (p. ex.) N’és un exemple clar… Com és ara… Com ara…	Una mostra de… Peri il.lustrar… Així…
Per emfasitzar un punt	És a dir… O sigui… Això és… El més important…	En altres paraules… Dit d’una altra manera… Tal com s’ha dit… S’ha de destacar…	Cal insistir (en el fet) que… La idea central és… Convé ressaltar… En efecte…

Aquesta taula de connectors és vàlida per textos explicatius i argumentatius i és susceptible de ser ampliada amb noves aportacions.

- Realització d'un eix cronològic de cada tema / bloc on aparegui reflectit el context històric social i cultural i el pròpiament filosòfic.

PRIMER DE BATXILLERAT

EL TEXT ARGUMENTATIU

La finalitat del text argumentatiu és exposar una opinió, rebatre, convèncer o fer creure alguna cosa amb la intenció d’influir i modificar l’opinió del lector o de l’oient.

És el text propi dels editorials, dels articles de col.laboració, de les cartes al director, dels discursos polítics… Són escrits fets per autors que exposen el seu pensament sobre un tema qualsevol que pot interesar perquè és actual o per raons històriques, artístiques, científiques, filosòfiques… És el tipus de text que permet més subjectivitat, i és destaca més que cap altre per la qualitat de les expressions i per la força suggestiva del contingut. L’estructura del text argumentatiu és la següent:

           

1.      Introducció. Tesi o idea principal

2.      Desenvolupament. 1r argument, 2n argument…

3.      Conclusió

En aquest tipus de text hi ha generalment un títol representatiu per tal que el receptor se situï. En la introducció s’exposa la idea principal, la tesi; en el desenvolupament s’exposen els fets i els arguments, documentats- si és possible-, interrelacionats i ordenats segons el grau d’importància; per acabar es presenten les conclusions en forma d’un breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi o idea principal.

L’exposició ha de ser clara, amena i variada. El text ha d’estar ben cohesionat i no ha de tenir imprecisions. Hi abunden les frases llargues, coordinades i subordinades, les expressions de causa, de conseqüència i els verbs d’opinió.

EL TEXT EXPLICATIU

La funció del text explicatiu és informar per fer entendre alguna cosa, és el text didàctic per excel.lència. És el text propi dels llibres de text, de fullets turístics, de fullets explicatius, de divulgació… Usa les tècniques de l’ampliació – desenvolupament exhaustiu d’un tema- i de la reducció – condensació de la informació d’un text. A més se serveix de definicions, sinònims i exemples.

La seva estructura sol ser:

1.      Introducció: on s’intenta motivar el lector i es planteja el tema.

2.      Desenvolupament: on es defineixen els conceptes, es fan hipótesis, s’argumenten, es demostren…

3.      Conclusió: s’extreu d’allò que s’ha explicat.

Generalment la informació està estructurada d’allò més general a allò més específic. És difícil trobar textos on només hi hagi una modalitat textual- descriptiva, argumentativa, instructiva…-. Soviet les modalitats s’interrelacionen i apareixen barrejades en el textos.

CORREU ELECTRÒNIC

adreça de correu electrònic i xat de google plus: antoni.filosofiaiciutadania@gmail.com

Skype: familiagaribibiloni

The day we caught the train
Ocean colour scene

Ocean Colour Scene (sovint abreviat com a OCS) són una banda de Britpop de Birmingham, Anglaterra. Es van formar a partir de dues bandes locals, The Boys i Fanatics (que fins i tot van publicar un EP, Suburben Love Songs).

El seu primer senzill, en format 7", va ser "Sway", i es va publicar a l'època de la música indie britànica de principis dels anys 90. La banda va publicar altres discs i va arribar a tenir un seguiment local relativament ampli, però no va ser fins l'eclosió del moviment Britpop que van ser coneguts a nivell nacional i internacional. De fet, la seva música va aparéixer al programa de Chris Evans TFI Friday (el seu èxit The Riverboat Song era la música de fons quan s'introduïen els convidats) i la pel·lícula de Guy Ritchie Lock, Stock and Two Smoking Barrels.

El seu so és deliberadament retro, i està influenciat sobretot pel rock dels anys 60. No obstant això, gran part del seu so també es deu a l'escena mod, sobretot a Paul Weller, de qui van ser banda d'acompanyament (i de fet alguns membres d'OCS encara ho són).

Songwriters: MINCHELLA, DAMON / FOWLER, SIMON / HARRISON, OSCAR LLOYD / CRADOCK, STEPHEN

I never saw it as the start it's more a change of heart 
Rapping on the windows, whistling down the chimney pot blowing off the 
Dust in the room where I forgot I laid my plans in solid rock 
Stepping through the door like a troubadour whiling just an hour away 
Looking at the trees on the roadside feeling it's a holiday. 
You and I should ride the coast and wind up in our 
Favourite coats just miles away. 
Roll a number write another song like Jimmy heard the day he caught the train. 
[ Lyrics from: http://www.lyricsfreak.com/o/ocean+colour+scene/the+day+we+caught+the+train_10196511.html ] 
He sipped another rum and coke and told a dirty joke. 
Walking like Groucho sucking on a number 10. 
Rolling on the floor with the cigarette burns walked in, 

I'll miss the crush and I'm home again. 
Stepping through the door with the night in store whiling just an hour away, 
Step into the sky in the starbright feeling it's a brighter day. 

You and I should ride the tracks and find ourselves just wading through 
Tomorrowand you and I when we're coming down we're only getting back
And you know I feel no sorrow. 
When you find that things are getting wild don't you need days like these.

PROGRAMACIONS

PRIMER DE BATXILLERAT

1.     CONTINGUTS:

1ªAVALUACIÓ	1. El lloc de la filosofia en el saber humà. 2. Problemes i tasques de la filosofia. 3. Llenguatge i lògica. Teoria i pràctica de l’argumentació.
2ªAVALUACIÓ	4. Què és l’ésser humà? 5. Un món de símbols. 6. La dimensió moral de l’ésser humà.
3ªAVALUACIÓ	7. Els continguts de la moral. 8. L’animal polític. 9. De la polis a la cosmòpolis.

2.     METODOLOGIA:

Explicacions per part del professor Lectura de textos i documents de procedència diversa (veure bibliografia). Comentaris de text. Metodologia. Treball amb fonts documentals. Recerca d’informació a diversos nivells (biblioteques, Internet). Correcta citació de fonts.

3.     PROCÉS D’AVALUACIÓ:

Es realitzaran entre dos i tres exàmens durant el trimestre. L’alumne serà avaluat positivament si la nota dels exàmens i comentaris de text és de 5 o superior a 5. També ha de ser de cinc o superior la nota mitja de cada avaluació. Per tal d’arrodonir la nota sense decimal afectarà de 0,1 a 0,5 punts a partir de la nota final de cada avaluació. Aquest arrodoniment no s’aplica a les notes dels exàmens i comentaris de text, només s’aplica a les notes de cada avaluació i a les notes finals de juny i setembre. De manera que del 0,1 al 0,5 és tendència a la baixa per a la nota mitja d’avaluació i la nota final; a partir del 0.6 és tendència a l’alça. Es condició necessària però no suficient per a ser avaluat de manera positiva haver entregat tots els comentaris de text que el professor posi com a obligatoris. Si un alumne no entrega un exercici obligatori  o l’entrega fora del plaç establert pel professor, sense motiu justificat, suspèn l’avaluació. Els exàmens tenen un valor d’un 90% del total de la nota. La feina obligatòria, comentaris de text,té un valor d’un 10% del total de la nota. L’alumne pot pujar o baixar un punt de la nota final amb la feina diària. La nota final és la nota mitja de les tres avaluacions un cop aquestes han estat aprovades per part de l’alumne. Faltes d’ortografia: es baixarà 0,1 per falta fins a un màxim de dos punts. La manca de correcció ortogràfica, de cohesió textual i de coherència seran penalitzades així com la manca d’adequació en l’expressió. Procediment de recuperació: Exàmens finals de juny i setembre. Possibilitat de pujar nota: Un alumne que ha aprovat el curs pot presentar-se a pujar nota. Bé, un punt a partir de la nota final, bé renunciant a la nota de partida. En aquest cas la nota final és la nota de l’examen.

SEGON DE BATXILLERAT

1.     CONTINGUTS:

1ªAVALUACIÓ	1. Els origens del pensament filosòfic coccidental 2. Plató (427-347): Veritat i poder. 3. Aristòtil (384-322): la saviesa del biòleg. 4. L’hel.lenisme, Roma i el cristianisme. 5. L’escolàstica medieval: el món medieval.
2ªAVALUACIÓ	6. L’escolàstica medieval: Tomàs d’Aquino (1224-1274) 7. El Renaixement. La revolució científica. De la via antiga a la via nova. 8. René Descartes (1596-1650). 9. L’empirisme: la primacia de l’experiència. 10. La filosofia de la Il.lustració.
3ªAVALUACIÓ	11. De l’idealisme al materialisme. 12. El final del somni: Nietzsche (1844-1900) i Freud (1856-1939). 13. La filosofia del llenguatge i de la ciència del s. XX. La filosofia analítica. 14. Altres corrents filosòfics del s. XX. Hannah Arendt (1905-1975). 15. Repensar l’home: repensar la societat.

2.     METODOLOGIA:

Explicacions per part del professor Lectura de textos i documents de procedència diversa (veure bibliografía). Comentaris de text. Metodologia. Treball amb fonts documentals. Recerca d’informació a diversos nivells (biblioteques, Internet). Correcta citació de fonts.

3.     PROCÉS D’AVALUACIÓ:

Es realitzaran un o dos controls parcials durant l’avaluació i un control global durant el trimestre. L’alumne serà avaluat positivament si la nota dels exàmens i comentaris de text és de 5 o superior a 5. També ha de ser de cinc o superior la nota mitja de cada avaluació. Per tal d’arrodonir la nota sense decimal afectarà de 0,1 a 0,5 punts a partir de la nota final de cada avaluació. Aquest arrodoniment no s’aplica a les notes dels exàmens i comentaris de text, només s’aplica a les notes de cada avaluació i a les notes finals de juny i setembre. De manera que del 0,1 al 0,5 és tendència a la baixa per a la nota mitja d’avaluació i la nota final; a partir del 0.6 és tendència a l’alça. Es condició necessària però no suficient per a ser avaluat de manera positiva haver entregat tots els comentaris de text que el professor posi com a obligatoris. Si un alumne no entrega un exercici obligatori  o l’entrega fora del plaç establert pel professor, sense motiu justificat, suspèn l’avaluació. Els exàmens tenen un valor d’un 90% del total de la nota. La feina obligatòria, comentaris de text,té un valor d’un 10% del total de la nota. L’alumne pot baixar o pujar un punt del total de la nota amb la feina diària. La nota final és la nota mitja de les tres avaluacions un cop aquestes han estat aprovades per part de l’alumne. Faltes d’ortografia: es baixarà 0,1 per falta fins a un màxim de dos punts. La manca de correcció ortogràfica, de cohesió textual i de coherència seran penalitzades així com la manca d’adequació en l’expressió. Procediment de recuperació: Exàmens finals de juny i setembre. Possibilitat de pujar nota: Un alumne que ha aprovat el curs pot presentar-se a pujar nota. Bé, un punt a partir de la nota final, bé renunciant a la nota de partida. En aquest cas la nota final és la nota de l’examen.